“Aquests darrers anys ha quedat palesa la importància del model cooperatiu per a crear ocupació estable, constituir un factor de progrés en les zones rurals, aconseguir una millor redistribució de recursos i prestar amb més eficàcia els serveis de naturalesa social. La cooperativa, des dels punts de vista jurídic i econòmic, pot esdevenir una figura clau per a la consolidació del concepte actual de l’empresa competitiva, ja que compta, d’una banda, amb la importància que es dóna en aquest tipus de societats, dins els seus recursos, al capital humà i, d’altra banda, amb la idea de responsabilitat social de l’empresa.”
Preàmbul de la LLEI 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives
Seguidament es presenten algunes dades que pretenen donar una idea de la rellevància econòmica i social del cooperativisme català com a sector empresarial creador de riquesa, generador de llocs de treball i de cohesió social en el conjunt del teixit socioeconòmic de Catalunya.
EL COOPERATIVISME I LES PERSONES1
- A Catalunya hi ha més d’1.000.000 de persones vinculades al cooperativisme, en la suma de persones sòcies de treball, sòcies treballadores, treballadores i sòcies de consum.
- El 15% dels catalans són socis d’alguna cooperativa, ja sigui com a socis treballadors o bé com a socis consumidors.
EL COOPERATIVISME I L'ECONOMIA
- Les cooperatives catalanes produeixen actualment al voltant del 6% del PIB de Catalunya.
- El cooperativisme està present en tots els sectors i activitats econòmiques, des de les de caire més tradicional a les més vinculades a filons d'ocupació.
EL COOPERATIVISME I LES EMPRESES
- Catalunya és la comunitat autònoma amb un major nombre de cooperatives3.
- Les cooperatives a Catalunya representen el 22,5% del conjunt de cooperatives d’Espanya3.
- Segons dades de la Direcció General d'Economia Cooperativa, Social i d'Autocupació, el nombre de cooperatives registrades a Catalunya a novembre de 2006 era de 11.095.
- El perfil de la cooperativa catalana és de petita i mitjana empresa, amb una tendència actual cap a la dimensió més mitjana.1
- Presenten una estructura i mida empresarial dinàmica i flexible que permet una alta adaptabilitat als canvis i a les necessitats.
EL COOPERATIVISME I L’OCUPACIÓ
- En termes d’ocupació, les cooperatives catalanes representen el 14% del conjunt de l’ocupació cooperativista de l’Estat3.
- El cooperativisme català representa al voltant del 2% de l’ocupació a Catalunya2.
EL COOPERATIVISME I EL TERRITORI2
El cooperativisme està implantat en tot el territori català: no hi ha cap comarca sense presència cooperativa.
Barcelona: 71%. La presència cooperativa és patent en totes les comarques d’aquesta demarcació, essent les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, per aquest ordre, les que concentren el 72,5% de les empreses cooperatives.
Tarragona: 12%.A Tarragona les comarques del Baix Ebre i el Montsià, en primer lloc, seguides de la Terra Alta i el Baix Camp, són els territoris on l’empresa cooperativa té un ressò més important.
Lleida: 11%. A la província de Lleida, la comarca del Segrià és capdavantera, amb diferència, en el nombre de cooperatives, seguida de la Noguera, les Garrigues i el Pla d’Urgell.
Girona: 6%.En aquesta demarcació, la comarca del Gironès agrupa pràcticament 1/3 de les cooperatives existents, destacant de la resta l’Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.
Per classes de cooperatives i seguint la variable de demarcació provincial, la realitat és la següent:
Barcelona: la tipologia més implantada és la de les cooperatives de treball associat. Seguidament trobem les de serveis, les d’habitatge, les agràries, les d’ensenyament i les de consumidors i usuaris.
Tarragona: en aquesta demarcació les més representatives són les cooperatives de treball associat i les agràries.
Lleida: en aquesta província, les que tenen una major implantació són també les cooperatives agràries i les de treball associat.
Girona: la presència cooperativa més important és la de les cooperatives de treball associat, agràries i serveis.
EL COOPERATIVISME I LES TENDÈNCIES DE FUTUR
AGRÀRIES: l’entramat cooperatiu agrari a Catalunya ha constituït i constitueix un pilar fonamental per al desenvolupament tècnic, econòmic, social i d’equilibri territorial del país. La previsió és que el creixement de cooperatives agràries es consolidi a través de cooperatives de segon grau per tal de donar més valor afegit als productes i incrementar els nivells de transformació i comercialització. La producció integrada és una tendència creixent que possibilita una producció més racional i més sostenible per al medi ambient.
CONSUMIDORS I USUARIS: les cooperatives de consum tenen el seu origen especialment en la distribució alimentària, però actualment compten amb una gran diversitat d’activitats. Actualment hi ha una tendència positiva en la creació de cooperatives de consumidors enfocades a activitats com l’alimentació ecològica, el comerç just, els serveis a col·lectius, l’educació o la salut.
ENSENYAMENT: l'escola cooperativa es pot entendre com un instrument socialitzador, una eina d’educació per a la transmissió d’un conjunt de valors cooperatius de gestió democràtica, participació directa en els projectes i de corresponsabilitat entre els diferents actors: alumnes, mestres, pares i personal no docent. El cooperativisme és un valor en alça perquè els seus principis i valors són demanats per la societat actual no sols en l’àmbit escolar sinó també en l’empresarial i per la societat en general.
HABITATGES: en l’última dècada, la pràctica de les cooperatives d’habitatge a Catalunya ha permès l’accés a l’habitatge a persones que en altres condicions els hi hagués estat difícil i ha servit d’element regulador dels preus de mercat. Les cooperatives d’habitatge han de ser un instrument, en col·laboració amb l’administració pública, en la gestió de la política d’habitatge protegit.
SERVEIS: el cooperativisme de serveis és un instrument clau de supervivència del petit negoci, base de tot el teixit productiu del país, que permet a petits empresaris/es i professionals posar els seus béns o serveis en comú per augmentar el seu grau de competitivitat. Inclou una gran diversitat de sectors d’activitat, com és el cas de moltes de les cooperatives formades per petites botigues associades que, d’altra manera, ja no existirien, les cooperatives de transportistes o les que agrupen professionals de la consultoria i l’assessorament.
TREBALL ASSOCIAT: les cooperatives de treball associat s’insereixen en el moviment de microempresa que vigoritza el teixit productiu del país. Mostren un comportament actiu i emprenedor en els nous filons d’ocupació. Són empreses que creen llocs de treball estables i riquesa en qualsevol conjuntura econòmica i molt especialment en èpoques de recessió de l’activitat econòmica. El creixement d’aquest sector vindrà donat per la consolidació i el creixement qualitatiu i quantitatiu d’aquelles realitats que ja existeixen, i per la creació de noves cooperatives en sectors tradicionals i emergents.
1 Font: Observatori del Cooperativisme de Catalunya www.cooperativescatalunya.coop/observatori Dades: Gener del 2007
2 Font: Llibre Blanc de l'Economia Social a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2001. www.cooperativescatalunya.coop/observatori Àrea privada. Estudis aliens.
3 Font: Dirección General del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Dades: 3r. Trimestre de 2006.
www.mtas.es/Empleo/economia-soc/Default.htm
